Fonts internacionals		Imprimir

El dret internacional ha fomentat i defensat el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió en diverses ocasions:

Article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans (1948)

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o la seva creença, individualment i col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança. 1

Article 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1976)

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de tenir o d’adoptar la religió o les creences de la seva elecció, així com la llibertat de manifestar la seva religió o les seves creences, individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant el culte, la celebració del ritus, les pràctiques i l’ensenyament.
2. Ningú no serà objecte de mesures coercitives que puguin disminuir la seva llibertat de tenir o adoptar la religió o les creences de la seva elecció.
3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries per a protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, o els drets i llibertats fonamentals dels altres.
4. Els estats parts d’aquest Pacte es comprometen a respectar la llibertat dels pares i, si s’escau, dels tutors legals, per tal de garantir que els fills rebin  l’educació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions. 2

Declaració sobre l’Eliminació de totes les Formes d’Intolerància i Discriminació basades en la Religió o en la Creença (1981)

[Art. 2]

2. Als efectes de la present Declaració, s’entén per «intolerància i discriminació basades en la religió o la creença» tota distinció, exclusió, restricció o preferència fundada en la religió o en la creença i que tingui com a finalitat o efecte l’abolició o el menysteniment del reconeixement, el gaudi o l’exercici en plena igualtat dels drets humans i llibertats fonamentals.

[Art. 3]

La discriminació entre els éssers humans per motius de religió o creença consisteix una ofensa a la dignitat humana i una negació dels principis de la Carta de les Nacions Unides, i ha de ser condemnada com a violació dels drets humans i les llibertats fonamentals (...), i com un obstacle per a les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions.

[Art. 4]

1. Tots els estats adoptaran mesures eficaces per prevenir i eliminar tota discriminació per motius de religió o creença en el reconeixement, l’exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en totes les esferes de la vida civil, econòmica, política, social i cultural.

2. Tots els estats faran tots els esforços necessaris per promulgar o derogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminació d’aquest tipus i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerància per motius de religió o creença en aquesta matèria.

[Art. 7]

Els drets i llibertats enunciats en la present Declaració s’han de concedir en la legislació nacional de tal manera que tothom en pugui gaudir a la pràctica. 3

Resolució 48/128 de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre l'Eliminació de totes les Formes d'Intolerància Religiosa (1993) 4

1. Insta els estats a assegurar que els seus sistemes constitucionals i legals ofereixin garanties totals de llibertat de pensament, de consciència, de religió i de creença, fins i tot que disposin de recursos efectius allà on hi hagi intolerància i discriminació per raons de religió o creences.
2. Reconeix que només amb la legislació no n'hi ha prou per evitar les violacions de drets humans, inclòs el dret a la llibertat de religió i de creença.
3. Per consegüent, insta els estats a prendre totes les mesures apropiades per combatre l'odi, la intolerància i els actes de violència, fins i tot els motivats per l'extremisme religiós, i per estimular la comprensió, la tolerància i el respecte en les qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de creença.
4. Insta els estats a assegurar que, en el curs de les seves obligacions oficials, els membres dels organismes de la llei, els funcionaris, els educadors i altres funcionaris públics respectin les diferents religions i creences i no discriminin les persones que professen altres religions o creences.
5. Així mateix fa una crida a tots els estats perquè, d'acord amb la seva legislació nacional, facin esforços més grans per assegurar que els llocs religiosos i els santuaris siguin completament respectats i protegits.
6. Considera desitjable augmentar les activitats d'informació promocional i pública de les Nacions Unides en qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de creença i assegurar que es duguin a terme mesures apropiades per a aquesta finalitat en la Campanya Mundial d'Informació Pública dels Drets Humans. 

L'esperit de la resolució continua de manera més positiva a través de la recent Declaració del Mil·leni de les Nacions Unides. Aquesta declaració, que, com tota declaració de les Nacions Unides, té un valor moral de recomanació que orienta el marc d'actuació dels estats membres, va ser adoptada a la vuitena reunió plenària de l'Assemblea General, el 8 de setembre del 2000. Fa una crida a respectar la diversitat de creença, cultura i llengua (I, 4), a valorar les diferències en i entre les societats com un bé preciós de la humanitat i a promoure la cultura de la pau i el diàleg entre civilitzacions (I, 6).

Convenció Europea de Drets Humans (1950)

[art. 9]

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar la pròpia religió o creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o les seves creences, individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant el culte, la pràctica de l’ensenyament i l’observança.

2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences estarà subjecta únicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin necessàries en una societat democràtica per protegir la seguretat pública, l’ordre públic, la salut o la moral, o els drets i llibertats fonamentals dels altres. 5

Notes

1. Article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.

2. Aquest text ha de ser completat per l’Observació General 22 de 30 de juliol de 1993 del Comitè de Drets Humans que matisa com cal interpretar l’article 18 del Pacte. Podeu veure el text sencer d’aquesta observació o comentari a TORRADEFLOT, F. (ed.), Diàleg entre religions – Textos fonamentals, Trotta, Madrid, 2002, p. 21-26. Cfr. també art. 1 de la Declaració sobre l’Eliminació de Totes les Formes d’Intolerància i Discriminació Basades en la Religió o en la Creença (1981).

3. Text sencer de la Declaració a TORRADEFLOT, F. (ed.), Diàleg entre religions – Textos fonamentals, p. 29-32.

4. Podeu consultar el text íntegre d’aquesta resolució a TORRADEFLOT, F. (ed.), Diàleg entre religions – Textos fonamentals, p. 33-38. Es tracta d'una resolució adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre del 1993 que reafirma la Declaració sobre l'Eliminació de Totes les Formes d'Intolerància i de Discriminació Basades en la Religió o en la Creença, de 25 de novembre del 1981. Aquesta resolució segueix l'esperit de la crida adreçada als estats per la Conferència Mundial sobre Drets Humans que es va celebrar a Viena del 14 al 25 de juny del 1993. Aquesta crida demana als estats que compleixin les seves obligacions internacionals per combatre la intolerància i la violència relacionades amb la religió o la creença, incloses les pràctiques de discriminació contra les dones i la destrucció d’espais religiosos.

5.Text sencer en espanyol a http://www.un.org/spanish/milenio/ares552.pdf