| |
| Islam |
|
|
| |
 En
nom de Déu Únic, Al·là,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,
Senyor de l'univers sencer, visible i invisible,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,
L'Amo i Senyor del dia del judici final,
dia de la religió vertadera,
dia del judici de la història.
A Tu sols servim.
A Tu sols preguem.
En Tu sols confiem
Tu sols ens salvaràs.
Guia'ns, mostra'ns el camí segur,
el camí dels qui vols ajudar generosament,
no dels qui t'han aïrat en contra seu,
ni dels qui s'equivoquen.
(L'Alcorà , 1,1-7, traducció de l'àrab
al català per Mikel de Epalza)
|
On. Aràbia,
a la Meca (actualment Aràbia Saudita)
Quan. Segle VII dC
Qui. El Profeta Muhàmmad QPSAE
Textos importants. Alcorà, Llibre sagrat
dels musulmans.
A més de l'Alcorà, cal mencionar els hadits, que són les
paraules i actuacions de Muhàmmad i constitueixen la tradició (sunna)
del Profeta i la segona base del dret islàmic (fiqh).
Població. els musulmans representen aproximadament
el 20 % de la població mundial. L'islam és, després
del cristianisme, la segona religió del món.
On preguen. A les mesquites o oratoris.
Grans corrents. Es divideixen en dues branques principals,
el sunnisme i el xiïsme. |
| Les conviccions
fonamentals |
|
|
El concepte fonamental a partir del qual s'articula l'islam és
el que s'anomena tawhid. El tawhid es refereix a la unitat i la
unicitat d'Al·là (Déu és U i és Únic),
que considera que Al·là és una sola força
que abasta tota l'existència. Els musulmans creuen que sempre
hi ha hagut un diàleg entre Al·là i la humanitat
mitjançant els profetes.
La segona convicció fonamental és
que Muhàmmad
engloba totes les profecies, representa tots els profetes que hi
ha hagut al llarg de la història. També creuen en
els àngels d'Al·là, els seus éssers
de llum, mitjancers entre Al·là i les persones; en
els llibres, que han estat missatges divins |
revelats a la humanitat,
com la Torà o els Evangelis; en els profetes d'Al·là, com
Muhàmmad i tots els anteriors, com Moisès o Jesús;
en el dia de la retribució, en el qual tothom passa comptes
de què ha fet d'aquest regal que és la vida; finalment,
creuen que tot és un decret diví, voluntat d'Al·là.
Totes
aquestes conviccions a la pràctica
es tradueixen, tal com va dir Muhàmmad, en "adorar Al·là com
si el veiessis, perquè encara que tu no el vegis, Ell sí que
et veu". La vida del musulmà, tots els aspectes del seu
ser i estar en el món, són una manifestació total
de la seva fe. |
| |
| Els valors ètics
i morals
|
Un mestre sufí, anomenat Maulanà Rumí,
explica quin ha de ser el tarannà de les persones musulmanes: "Ens
hem de mostrar tal com som i hem de ser tal com ens mostrem". Hi
ha quatre creences que marquen tota l'ètica i la moral del
musulmà: la unicitat d'Al·là; el respecte
a tota la creació, per tal com és obra i regal de
Déu; la dignitat de la condició humana; i la demanda
i exigència de justícia. |
| |
| Els textos fonamentals |
|
|
Podem definir l'islam
com una tradició espiritual, com una cultura i com una civilització fonamentades
en un llibre: l'Alcorà. L'Alcorà és paraula
revelada, paraula d'Al·là. Muhàmmad en va
ser el transmissor, no l'autor. Per als musulmans és important
no únicament la comprensió literal i simbòlica
del text, sinó també deixar-se encisar per la seva
sonoritat per amarar-se del perfum de la Paraula divina. Per això l'Alcorà se
salmodia, se'n fa una recitació.
Per als musulmans, les paraules del profeta, els seus consells,
els seus actes, també són molt importants. |
Es troben
recollits en la sunna o tradició profètica, que és
com una mena d'Alcorà vivent. L'exemple del profeta constitueix
una font de comprensió de l'Alcorà.
És important interpretar els textos. Pe als musulmans és
important mantenir una reflexió permanent que vagi de
les fonts dels textos a la realitat i de la realitat a les fonts,
gràcies a una dinàmica constant d'adaptació.
Aquest esforç d'interpretació s'anomena ijtihad
i és cabdal en tots els processos d'inculturació de
la fe islàmica .
|
| |
|
|
