| |
| Cristianisme |
|
|
| |
 "Quan
els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus,
es reuniren tots junts, i un d'ells, que era mestre de la
Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
- Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
Jesús li digué:
- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima
i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i
el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos."
Mateu
22, 34 (Biblia Catalana Interconfessional) |
On. Judea (actualment Palestina,
Israel)
Qui. Jesús de Natzaret
Textos importants . La Bíblia, especialment
l'anomenat Nou Testament.
Grans corrents
Actualment els cristians
estan repartits en diferents corrents separats per qüestions històriques, doctrinals i pràctiques:
l'església catòlica romana, les esglésies ortodoxes
i orientals, i les esglésies protestants o reformades.
Malgrat les divisions que s'han anat succeint al llarg de la història,
des de principis del segle xx també hi ha un fort desig d'unitat entre
les diferents esglésies cristianes (moviment ecumènic). |
| Les conviccions
fonamentals comunes |
|
|
El cristianisme és per als cristians una religió revelada,
expressió de la voluntat de Déu. Neix del judaisme
i comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu,
que es va fer home per lliurar el seu missatge.
Per als cristians, existeix un únic Déu, omnipotent
i etern. Déu no és un jutge, és amor infinit, és
Pare i és Mare. Creuen que, com que comparteixen un mateix
Déu, tots els cristians són germans malgrat pertànyer
a diferents esglésies o corrents.
La convicció fonamental en el cristianisme és el
manament de l'amor, que Jesús va recordar constantment al
llarg de la seva vida. |
També hi ha el compliment dels deu
manaments revelats a Moisès. Una altra convicció és
la construcció del Regne de Déu, que consisteix
a fer que la justícia, la pau i la veritat siguin una
realitat a la qual s'arriba gràcies a l'ajut de Déu.
Gràcies als apòstols, el cristianisme es va estendre
ràpidament per bona part de la conca mediterrània. És
difícil explicar com s'ho va fer aquest grup de gent humil
per aconseguir-ho. Per això els cristians creuen que l'origen
del cristianisme és humà i és diví,
perquè sense l'ajut de Déu no hauria estat possible. |
| |
| Els valors ètics
i morals comunes |
|
|
L'ètica i
la moral cristianes es fonamenten en les benaurances del sermó de
la muntanya, i també en el manament de l'amor. És
una ètica de l'acció lliure i responsable i, per
tant, de la consciència. Cadascun d'aquests principis, cada
església els ha inclòs en els seus propis codis ètics,
d'on han sortit els reglaments i els preceptes que segueixen els
cristians. |
Contràriament al que es pensa, el cristianisme és
la religió de la gràcia, no del pecat. L'apòstol
Pau va dir "allà on va abundar el pecat va sobreabundar
la gràcia", entesa com un do que ve de Déu i
que sempre supera les faltes comeses per les persones. |
| |
| Els textos fonamentals
comuns |
|
|
Sense cap mena de
dubte, la Bíblia és el text comú de tots els
cristians. Creuen que és paraula revelada perquè,
encara que estigui escrita per persones, és paraula de Déu.
La Bíblia està formada per nombrosos llibres agrupats
en l'Antic Testament i el Nou Testament. L'Antic Testament recull
l'experiència del poble d'Israel i, per als cristians, anuncia
i prepara la vinguda de Jesús, mentre que en el NouTestament
la promesa de Déu es fa realitat a través de |
la vida
i el missatge de Jesús. El Nou Testament representa per
als cristians la plenitud de l'esperança.
A més de la Bíblia, cada corrent
cristià té altres textos representatius que li són
propis especialment atribuïts a personalitats de referència
com ara, per exemple, sants, bisbes, teòlegs o místics. |
| |
| La pregària, el culte i
les pràctiques comunes
|
La pregària cristiana per antonomàsia és
el Parenostre.
Els cristians tenen dos sagraments compartits, dues
benediccions especials i permanents que vénen de Déu:
el baptisme i la Cena, que també s'anomena Eucaristia o
Sagrada Litúrgia. |
| |
| Característiques
dels diferents corrents cristians |
 |
|
|
|
| |
Cristianisme
catòlic
El catolicisme romà es distingeix per l'autoritat única
que ve de Roma i que té el seu cap en el Papa, considerat
el successor de l'apòstol Pere.
L'Eucaristia és el centre de la fe catòlica, i els fidels hi participen
amb freqüència, especialment els diumenges. A més de l'eucaristia,
existeixen sis sagraments més: el baptisme, la confirmació, el
matrimoni, la penitència o reconciliació, la unció dels
malalts i l'orde sacerdotal.
Hi ha dos temps litúrgics forts: el cicle d'Advent-Nadal i el de Quaresma-Pasqua.
Les festivitats principals de la comunitat cristiana catòlica, a més
dels diumenges, són Pasqua, Pentecosta, que varien de dates cada any,
i Nadal, que conserva una càrrega tradicional i religiosa i que es celebra
el 25 de desembre.
Per a més informació:
http://www.vatican.va/phome_sp.htm
http://www.arqbcn.org
http://www.esglesiaplural.cat |
Cristianisme
Evangèlic
Les
esglésies evangèliques (o "protestants")
són les que van néixer a partir de la reforma
protestant que va impulsar Martí Luter (1483-1546) durant
el segle XVI . Cadascuna d'aquestes esglésies pot tenir
una orientació doctrinal i una forma d'organització específiques.
L'activitat religiosa fonamental dels evangèlics és la pregària
i la lectura i l'estudi de la Bíblia. Els membres de les esglésies
evangèliques celebren el sant sopar amb pa i vi o bé most, especialment
durant la celebració del culte dominical.
La celebració de Nadal i Pasqua és estesa entre moltes de les
esglésies evangèliques. En canvi, no celebren les festivitats
dedicades a la Mare de Déu ni als sants.
Els baptistes es caracteritzen per practicar
el baptisme per immersió.
Els membres de les esglésies locals nomenen els seus propis dirigents
(pastors, diaques o ancians), que són responsables davant la congregació,
la qual es reuneix en assemblea periòdicament. Cada església
o congregació és independent i autònoma de les altres
congregacions baptistes, amb les quals està associada en unions o aliances
regionals, nacionals i internacionals. Cada «església reunida» té una
assemblea que valora la llibertat de decidir de manera conjunta la direcció de
l'obra.
Per a més informació:
http://www.consellevangelic
.cat
http://www.uebe.org
http://www.ujbe.com
http://www.ummbe.org |
Església Adventista
del Setè Dia
En general, el terme adventista es refereix al cristià que
creu en el retorn personal i gloriós de Jesucrist. El
moviment adventista va ser fundat per William Miller i Hellen
White, a final del segle XIX, basant-se en les profecies bíbliques
del llibre de Daniel. La Bíblia és la base comuna
de la seva doctrina i regla de conducta, que insisteix en el
respecte i l'observança dels deu manaments. Els adventistes
del setè dia bategen els adults per immersió, tenen
l'obligació del delme (contribució del 10 %) i
posen l'èmfasi en les profecies bíbliques. E ls
adventistes celebren el sant sopar amb pa sense llevat i suc
de raïm. Tot i que no és obligatori, l'Església
Adventista promou el vegetarianisme entre els seus seguidors. A
més, és habitual que rebutgin el consum de te, cafè i
altres productes que consideren poc saludables. El nom d'adventistes
del setè dia prové del fet que celebrin el dissabte;
tenen establert el dissabte com a dia de descans, i és també el
dia en què duen a terme els principals actes religiosos.
Per a més informació:
http://www.adventist.org
http://www.unionadventista.es
http://www.jacat.info
http://jovesadventistesgirona.blogspot.com |
Cristianisme
Evangèlic de Filadèlfia
L'Església de Filadèlfia es una església de caràcter
pentecostal majoritàriament dirigida i composada per persones d'ètnia
gitana. El ritme de les seves activitats és molt més alt
i festiu que en qualsevol altra denominació protestant. Celebren
de dilluns a divendres un culte al vespre d'una hora o hora i mitja de
durada, que combina la predicació, la pregària i la lloança,
en el qual la música i el cant hi ocupen un lloc destacat. Els diumenges
es celebra la Santa Cena, en memòria de Jesús.
El baptisme s'administra als adults.
L'Església de Filadèlfia es preocupa de les coses espirituals però també dels
temes socials i insisteix en la importància de l'educació i del
treball ben fet.
Des de les seves esglésies s'organitzen campanyes d'informació i
de prevenció de les drogadiccions i es treballa activament i de manera
eficaç per la rehabilitació.
Per a més informació:
http://www.faccacatalunya.es
http://www.facca.net |
Cristianisme Ortodox
El centre de la fe ortodoxa és la Sagrada Litúrgia;
en el culte, l'església ortodoxa es diferencia de la resta
sobretot perquè crea un clima que acosta els fidels a
la divinitat.
Els ortodoxos estableixen diversos sagraments,
entre els quals cal destacar la penitència (a través
de la qual es rep el perdó de les faltes), l'orde sacerdotal
i el matrimoni.
En el corrent ortodox destaquem la devoció a
les icones, que no només són quadres, sinó representacions
de la divinitat fetes per una persona creient en un acte d'inspiració religiosa
especial.
Per a més informació:
http://www.iglesiaortodoxa.es/ca/presentacio.html |
|
|
