• Que cal construir un teixit cívic fonamentat en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i socials que no intentin imposar-se per damunt de les altres. Que, així entesa, la laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees. És, per tant, juntament amb la justícia social i econòmica, garantia de pau civil en l'espai públic, que és la casa comuna de totes i tots els membres de la societat.

• Que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualtat entre totes les possibles opcions espirituals, sense oposar-se a cap i respectant-les totes.

• Que la consciència dels ciutadans s'ha de formar en la vivència del respecte, la pluralitat, la tolerància activa i la capacitat de compartir els trets bàsics d'una ètica cívica que estableixi ponts de diàleg i no certifiqui exclusions sota el pretext de la diversitat cultural o religiosa, que sovint amaguen la submissió d'uns individus a uns altres en funció de relacions de poder de caràcter autoritari. I que això és més greu quan els individus afectats són menors d'edat, nens, adolescents o joves en les seves etapes de formació.

• Que la tolerància activa que es desprèn del marc de la laïcitat és, precisament, condició de possibilitat per a la convivència en la diversitat d'una societat cada cop més plural en què les opcions han de poder desenvolupar-se en el respecte igualitari a tots els drets per a totes les persones.

• Que els infants, adolescents i joves han de tenir el dret -i la capacitat real d'exercir-lo- de formar-se en els centres educatius sense que cap codi de valors de caire dogmàtic i autoritari interfereixi en el lliure desenvolupament de la seva consciència ni, com a conseqüència, siguin separats per raó de creences.

• Que la religió ha de ser exclosa de l'escola. L'àmbit de coneixement del fet religiós -que la cultura laica, òbviament, no tan sols defensa i respecta, sinó que garanteix- és el de les ciències socials i la història de la cultura, i s'ha d'impartir en aquestes àrees pel professorat respectiu. La formació religiosa que es desitgi obtenir no ha d'afectar, de cap manera, ni l'espai públic ni els seus recursos. S'ha d'entendre com un assumpte que pertany a l'estricta esfera privada dels individus i a la relació que aquests vulguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creença.

• Que cap opció de consciència particular no ha d'exercir cap funció de predomini sobre la lliure consciència dels ciutadans, ni ha de comptar amb cap mena de privilegi en matèria d'ensenyament, fiscalitat, presència mediàtica o ocupació simbòlica de llocs d'especial significació per a l'espai públic. I que, per tant, hem de denunciar la vigència del Concordat firmat entre l'Estat espanyol i l'anomenada Santa Seu el 1953, durant la dictadura, com també els acords de 1976 i 1979, difícilment assumibles des d'una mínima coherència democràtica i obertament transgressors de l'esperit del mandat constitucional.

• Que és una ingerència en l'espai públic l'ostentació de simbologia confessional per part de càrrecs públics, electes o no. Els caps d'Estat o de Govern, i qualsevol representació estatal, autonòmica, municipal o militar, han d'eximir-se de cap implicació confessional pública, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat.