| |
| Budisme |
|
|
| |
 "Com
l'abella recull l'essència de la flor i se n'allunya sense
destruir-ne la bellesa ni el perfum, així viu el savi
entre els seus.
Prengui cadascú en consideració el que ell mateix fa i no el
que els altres fan o deixen de fer.
Com la flor que sembla bella i té color però no té perfum,
així de boniques i estèrils són les paraules d'aquell
que parla però no fa.
Com la flor bella, amb color i també perfum, així són
de fructíferes les paraules del que parla i fa el que diu.
El camí de les riqueses és un i el del Nirvana n'és un altre.
Que el qui cerca tingui això ben present i que no s'escarrassi per assolir
un nom sinó per assolir la vertadera llibertat.
Fins i tot els déus envegen la persona que ha desfet l'orgull i l'auto-
complaença, que ha aconseguit agafar les regnes dels sentits i trobar
la calma.
Una persona així tot ho suporta, és calm com la terra ferma, cristal·lí com
un llac pur, visqui allà on visqui, aquell lloc esdevé un lloc
excel·lent."
(fragment del Dhammapada - les paraules del Buda. sV
aC) |
On. l'Índia
Quan. Pels voltants del 500 aC
Qui. Siddhartha Gautama
Conegut com. Buda
Textos importants. El Dhammapada (paraules del Buda.
Segle V aC)
Prajna-paramita
Diversos Sutres
Les escriptures normatives són moltes i difereixen una mica segons les
escoles
On preguen. Per al budisme no és essencial assistir
al temple (pagoda) per pregar.
Grans corrents. Mahayana, Tibetà (o vehicle del
Diamant), Therevada |
| Les conviccions fonamentals |
|
|
Per als budistes,
tots els éssers
tenen una naturalesa que és essencialment pura, però a
causa d'una mala interpretació de la realitat s'identifica
amb un ego. D'aquesta mala interpretació o il·lusió sorgeixen
dues tendències, l'aferrament i l'aversió, que generen
tota mena d'actituds i accions destructives que són la causa
de tots els patiments. L'arrel del problema és, doncs, una
percepció equivocada de la realitat i l'objectiu dels budistes és
sortir d'aquest error i reconèixer la nostra naturalesa
essencialment harmònica i pura que ens durà a la
plenitud de l'ésser.
Segons el concepte del Karma, existeix una llei
còsmica de causes i efectes que afecta totes les actuacions
humanes; tot ésser humà està sotmès
a un cicle format de naixement, mort i renaixement mentre es mou en la ignorància |
espiritual, que l'impedeix
realitzar la seva identitat. Però el nirvana és l'alliberament
del sofriment, de la mort i del cicle dels renaixements.
El camí que ofereix el budisme no és
revelat, sinó que es basa en l'experiència. Cadascú intenta
trobar-lo per ell mateix, utilitzant els ensenyaments dels mestres.
El budisme, lluny de ser una tradició individualista, vol
provocar una revolució a l'interior de cadascú per
construir una societat il·luminada, harmònica, plena
de justícia. De fet, en el budisme Mahayana l'objectiu del
bodhisattva (ésser que prorroga la il·luminació per
ajudar de manera compassiva a tots els éssers a assolir el
nirvana) és l'alliberament de tots els éssers. |
| |
| Els valors ètics
i morals |
|
|
Els valors budistes
es fonamenten en una moral o ètica naturals que distingeix
entre aquelles accions -de pensament, paraula o obra- que causen
sofriment i les que no.
Les accions positives són les que provoquen benestar, tant a nosaltres
mateixos com als altres, que ens apropen a la nostra naturalesa harmònica
i en plenitud. Aquesta és la base de l'ètica budista. |
Els monjos
segueixen una ètica més
estricta que els laics, encara que en essència és
la mateixa.
Els budistes han d'intentar evitar cinc accions que causen
dolor, i per tant es recomana no matar éssers vius, no robar,
no mentir, evitar prendre substàncies que alterin el control
mental i evitar una pràctica
sexual incorrecta.
Aquests són els preceptes ètics fonamentals budistes. |
| |
| Els textos
fonamentals |
El cànon budista es composa
de dos tipus de textos: els sutra i els shastra.
Els sutres són la recopilació dels ensenyaments directes del Buda.
Es divideixen en tres grups, que reben el nom de Tripitaka ('tres cistells')
i recullen els tres ensenyaments principals del budisme: l'ètica, la concentració i
la saviesa.
Els shastra són els comentaris dels textos del Buda fets pels seus deixebles.
Cal citar també els tantra, que expliquen els ensenyaments i mètodes
de ioga tàntric. |
| |
| La pregària,
el culte i les pràctiques |
|
|
La manifestació externa del budisme
varia molt segons la tradició i el país on es practica,
ja que s'adapta a cada cultura preservant la seva essència.
Malgrat tot, se solen practicar uns rituals comuns amb pregàries
i meditacions.
Tant els laics o com els monjos segueixen la seva
pràctica
personal que inclou pregàries i meditacions quotidianes.
Ocasionalment fan recessos per dedicar-se intensivament a la meditació.
Les tres pràctiques essencials budistes són els
exercicis en ètica, en concentració i en saviesa.
Molts budistes són vegetarians,
tot i que no hi ha un acord unànime respecte a |
si
aquest és
un precepte religiós.
La meditació és la pràctica
comuna de tots els budistes. Té dos aspectes, el de la concentració i
el de la reflexió. El primer serveix per asserenar la ment
i desenvolupar la capacitat d'atenció i concentració,
mentre que l'altre desenvolupa la saviesa del coneixement.
Entre les
pràctiques diàries cal assenyalar, a part
de la meditació, la recitació de sutres (fragments
de textos sagrats) i mantres. Molts budistes porten rosaris, cordons
de protecció i altres objectes rituals. |
| |
|
|
